Gracias, Vida, Gracias

Gràcies, vida, gràcies

Per parir-me prop del mar,
sota el sol meridional,
per omplir-me l'horitzó d'oliveres,
pels capvespres de Fornells,
pels oasis de Tozeur,
pel pont vell de Florència.

Pel color del desert
i l'atzur profundíssim dels mars.

Gràcies, vida, gràcies,
gràcies, vida, gràcies,
gràcies.

Per la música de jazz,
per Joan Manuel Serrat,
per Jacques Brel, Debussy i Mozart,
pels amics que m'has donat,
pels que hi són i els que no hi són,
pels clavells d'un abril a Lisboa.

Pels ulls dels infants
quan travessen la nit dels Tres Reis.

Gràcies, vida, gràcies,
gràcies, vida, gràcies,
gràcies.

Pel dream-team, pel 0-5,
pels diumenges de gol nord,
on vaig abraçar-me tant al pare,
pels somriures del Carib,
perquè encara no estic tip
de pintar cançons a l'aire.

Perquè estic convençut
que és possible seguir somniant.

Gràcies, vida, gràcies,
gràcies, vida, gràcies,
gràcies.

Perquè em dónes l'enteniment
per comprendre que a la fi
tot això serà l'equipatge
quan m'enfili al darrer tren
i, com deia un amic meu,
se m'acabin les vacances.

Perquè estic convençut
que aquest dia que neix serà meu.

Gràcies, vida, gràcies,
gràcies, vida, gràcies,
gràcies.

Joan Isaac

Estimados amigos y amigas:

Después de este silencio quiero dejar aquí algunas imágenes de la Fiesta Mayor del barrio de Gracia, en Barcelona, celebrada en el mes de agosto, del 15 al 21, que se celebra desde 1817. He escogido el lema de calle Joan Blanques que hacía referencia al poema del cantautor Joan Isaac.

Las calles están adornadas con materiales de reciclaje y la preparación, en la que se afanan los vecinos, se realiza a lo largo de todo el año. En la calle Verdi la decoración tenía como tema la lucha mexicana y estaba dedicada a Sergio Gutiérrez Benítez "Fray Tormenta".

Y dejo también el enlace de la organización:

http://www.festamajordegracia.cat/

ç

Gracias, Vida, Gracias.
Para parirme cerca del mar, bajo el solo sureño,
para llenarme el horizonte de olivos,
por los atardeceres de Fornells,
por los oasis de Tozeur,
por el puente viejo de Florencia.

Por el color del desierto
y el azul profundísimo de los mares.

Gracias, vida, gracias,
gracias, vida, gracias, gracias.

Por la música de jazz, por Joan Manuel Serrat,
por Jacques Brel, Debussy y Mozart,
por los amigos que me has dado,
por los que están y los que no están,
por los claveles de un abril en Lisboa.

Por los ojos de los niños
cuando atraviesan la
noche de los Tres Reyes.

Gracias, vida, gracias,
gracias, vida, gracias, gracias.

Por el dream-team, por el 0-5,
por los domingos
de gol norte,
donde me abracé tanto al padre,
por las sonrisas del Caribe,
porque todavía no estoy cansado de pintar
canciones al aire.

Porque estoy convencido que es posible seguir soñando.

Gracias, vida, gracias,
gracias, vida, gracias, gracias.

Porque me das el entendimiento para comprender
que al fin todo eso será
el equipaje cuando se me suba al último tren y,
como decía un amigo mío,
se me acaben las vacaciones.

Porque estoy convencido
que este día que nace será mío.

Gracias, vida, gracias,
gracias, vida, gracias, gracias.

Joan Isaac